L'impacte social de la introducció de les TIC a l'escola

Des de fa uns anys, la societat està vivint molts
canvis. Hi trobem molts facots claus en aquests canvis de la societat, i un d'ells, que n'és molt important és Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, que estan provocant canvis profuns i a un ritme molt accelerat en tots els camps de la nostra vida. A nivell mundial, les noves tecnologies han fet possible que les comunicacions tingun un abast mundial amb uns costos molt reduits. Pel que fa en el cas de l'escola s'ha vist involucrada per aquests canvis, i les noves tecnologies, en pocs anys, han passat a tenir un paper molt important en les escoles.

L'educació té un paper fonamental a jugar, com per exemple proporcionar als ciutadants del futur, una educació que els permeti afrontar els reptes que la nova societat els plantejarà.

Hi ha tres elements claus en aquest canvi, associats a un abaratment molt alt en el seu cost: els xips, la fibra òptica i la digitalització. 

La tecnologia, actualment ens permet processar, emmagatzemar, recuperar i comunicar informació en qualsevol lloc i en qualsevol moment independenment de la distància i el temps. 

Tot això implica una nova manera de treballar, de viure, d'aprendre i d'accedir a la cultura. 

Per tant, l'escola té un paper molt important de cara a tots aquesta canvis. Des de l'escola podem guiar als nostres alumnes per un camí on puguin adaptar-se a la nova societat, als nous canvis, però d'una manera prudent, sense que es trobin amb un excés d'informació que els bloqueji, els s'aturi, i no els serveixi de res tota aquesta informació si no són capaços d'organitzar-la, sintetizar-la, triar-la, en comptes d'utilitzar aquestes Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació com a recurs perquè els nens i nenes siguin persones autònomes, crítiques, reflexives, tinguin un ventall més àmpla de recursos, estiguin més comunicats amb el món i àmpliin les seves mirades i pensaments.
Aquests canvis a l'escola, no només han de ser a nivell d'equipaments i infraestructures, sinó, un canvi de pensament, de filosofia i de metofologia, per part dels mestres i docents de les escoles.
És un canvi complicat i dur, però s'ha de fer amb paciència, ganes i molta volutat per afrontar els nous canvis.

Treball cooperatiu UDTIC

Des de l’assignatura se’ns va demanar la realització d’un treball cooparatiu, sobre un tema relacionat amb les TIC i amb l’educació però totalment lliure d’escollir.

El meu grup, que està format per la Paula Antonell, la Sara Garcia, i jo, i primerament vam fer una pluja d’idees que és la següents:

1.- Avantatges i inconvenients de les noves tecnologies a l’escola

2.- Les TIC com a eina educativa

3.- Les pissarres digitals

4.- Formació del professorat vers les noves tecnologies

5.- Llibres de text o llibres digitals?

6.- El rol del mestre vers les noves tecnologies

7.- El comportament dels nens davant les noves tecnologies

8.- Les metodologies de treball

9.- El treball col·Laboratiu en xarxa

10.- Els blocs com a recurs didactic.

Finalment ens vam decantar pel tema dels blocs, perquè era un tema que portàvem treballant molt de temps a la universitat i voliem aprofundir en els blocs en l’àmbit educatiu. Al mateix temps era un tema que podíem veure reflectit a les nostres escoles de pràctiques i podiem fer una bona pràctica sobre aquest tema. 

Ens vam adonar, però, fent l'índex del treball, que el tema era molt teòric i que havien d'intentar buscar una part més pràctica per tal que l'exposició fos una mica més lúdica. 
Les eines que vam utilitzar per al nostre treball cooperatiu, principalment va ser el google docs, per compartir el treball que estavem fent i que les tres participants del gruo puguessim col·laborar, el prezi, per realitzar entre totes les presentacions, i un que vam crear del facebook, per tal de poder comentar els aspectes més important, opinar i dialogar abans de posar-ho al treball. Per últim, utilitzavem el gmail per enviar-nos documents o pdf que havíem trobat, relacionats amb la temàtica del nostre treball. 
Tots aquests rescursos ens han servit per poder realitzar entre les tres el treball, fent cadascuna les seves aportacions, sense la necessitat d'estar, sempre que voliem fer el treball, totes juntes.  

Treball cooperatiu

Durant les 4 últimes sessions de l'assignatura, hem realitzat exposicions en grup per tal de transmetre de la millor manera possible als nostres companys, el treball en grups reduïts, que es va encetar fa uns mesos.

Les diferents temàtiques que s’han tractat al llarg de les quatre sessions són:  els EVEA, els projectes telemàtics cooperatius, el desenvolupament de les competències cognitives, les PDI (pissarres digitals interactives), l’aplicació de les TIC a l’educació inclusiva, les TIC en el Pla d’acollida, les TIC com a recurs per aprendre una llengua, EduCAT 2.0, openOffice, i recursos XTEC, els blocs educatius i finalment l’aprenentatge de les llengües amb la pissarra digital. 

Durant aquestes sessions he pogut observar molts recursos que podrem utilitzar com a futurs mestres. El que més m’ha agradat d’aquesta experiència ha sigut el fet de que la majoria de temàtiques estaven vinculades en l’àmbit educatiu, i que hem pogut veure, o no, a les nostres escoles de pràctiques, cosa que et permet vivenciar experiències, activitats que ens han permès entendre tots aquells conceptes treballats a classe.

Durant les diferents exposicions, s’han vist diferents programes que s’havien utilitzat anteriorment a classe, com per exemple el Prezi, el google docs, Jclic, els blocs, la pissarra digital, e-encuesta.com, entre d'altres. 


Des del meu punt de vista penso que han estat unes sessions molt profitoses ja que hem aprés nou temes que nosaltres no havíem treballat a fons, a partir de l'exposició i les activitats que ens feien realitzar els nostres companys de classe. 
Per poder començar aquest treball, primer de tot, havíem de fer una pluja d'idees sobre temes que ens resultessin interessant i que pugéssim treure-hi profit, i finalment fent una selecció i triant-ne un d'ells. A partir d'aqui, pensar el marc on voliem enfocar el tema, crear l'índex i a partir de la investigació, de la cerca, de l'experiència, de la pràctica, havíem d'aprofundir en un tema que nosaltres escollissim, interioritzar-lo per tal de poder transmetre'l a la resta de la classe.

Tot i que l’exposició ens resultés més difícil de fer ja que el grup no estava molt unit, i realment ens coneixem ben poc entre nosaltres, penso que a través de la participació, de la bona actitud, de les ganes d’aprendre, i de la capacitat d’escolta dels companys de classe, ha resultat més fàcil intentar transmetre tots els coneixements que hem aprés cada grup sobre la temàtica que ens tocava exposar, i tot això ha ajudat a que el resultat d'aquestes sessions per mi fos molt positiu.

Prezi

En una de les sessions de TIC, hem treballat una nova eina que s'anomena Prezi. 

Prezi és una apilació de presentación online, i una eina narrativa, que utilitza un sol llenç en comptes de diapostives tradicionals i separadas. Els textos, las imatges, i vídeos, están organitzats de manera ordenada. Dins del programan trobem diferents utilitats que et permet que totes les presentacions s’adaptin al gust de tothom. 

Les característiques principals d’aquesta eina són les següents:

1. -          Creació de textos instantanis.
2. -          Plantillas predeterminades
3. -          Pots insertar arxius multimèdia, com ara imatges, vídeos, etc.
4. -          Tens la possibilitat de convidar a altres usuaris en la teva presetnació.
5. -          Canvi de zooms delicats, nets i dinàmics.
6. -          Distribució I ocupació infinita dels objectes multimèdia.

Aquí trobem un exemple de presentació amb Prezi ( sobre els blocs) on podem veure com està organitzat, i les característiques que he esmentat anteriorment. 


Personalment penso que és una eina molt interessant en molts sentits ja que el fet que permeti que sigui una presentació compartida pel número d'usuaris que volguem, ens permet crear presentacions en grup on tothom pot aportar diferents aspectes sense la necessitat d'estar físicament junts en el mateix lloc per poder fer-la. Per altra banda, el fet de tenir plantilles determinades, que s'adequen als teus gustos o a la temàtica que treballis, et permet tenir una varietat molt àmplia de presentacions diferents.

El Sharisme

El Sharisme defensa un paradigma social centrat en la creativitat i la col·laboració. Es tracta d'abandonar els prejudicis a l’hora de compartir informació i idees i aposta per la col·laboració i la suma.

El sharisme proposa un canvi d’actitud en les persones, en les organitzacions i en els governs, una reorientació dels valors que, transformarà la nostra societat en un cervell social superintel·ligent. 

abandonar els prejudicis a l’hora de compartir informació i idees i aposta per la col·laboració i la suma. 

 El sharisme coincideix amb l’expansió de tecnologies com ara el programari lliure o el web 2.0, que afavoreixen l’intercanvi d’informació: des dels blocs fins al Quora, passant pel Twitter o Facebook.

A continuació un presento un altre exemple de Sharisme, independenment dels més coneguts per tothom, com els que he citat anteriorment. 

A les sessions de classe, hem relacionat aquest concepte amb els diferents aprenentatges com són: 

- L'aprenentatge situat

- L'aprenentatge invisible

- L'aprenentatge significatiu

- Learning by doing

- Educació formal, no formal i informal

- L'aprenentatge entre iguals

- Lifelong learning

- L'aprenentatge autònom

Hem dividit la classe en diferents grups, i cada grup havia de treballar un d'aquests temes. Primer de tot, havien de crear la nostra propia definició sobre l'aprenentatge, tot compartin-ho al forum de l'assignatura.
El nostre grup, format per la Elisabeth Torras, el Sergio Rella, l'Isaac Serrano i jo mateixa, entenem l'aprenentatge com un procés psicològic que consisteix en modificar i/o ampliar els constructes previs per comprendre el món i adaptar-te o actuar-hi. 
Tot seguit, cada grup ha començat la recerca d'un tema en concret. El nostre grup ens ha tocat l'educació formal, informal i no formal i les implicacions que hi té pel que fa a les escoles i a l'ús de els TIC, i per últim ho vam presentar a la resta de la classe per tal que tothom pugués compartir-ho tot, i no ens quedessim només amb el tema que ens havia tocat aprofundir. 

UDTIC Tarda: El Pla TAC de Centre

Els nostres companys de tarda, que també realitzen aquesta optativa, ens han enviat un vídeo, a través del professor Xavier Àvila, el qual el tema principal era El Pla TAC de Centre, i de manera divertida, sintetizaven els punts més importants d'aquest Pla.
En aquest vídeo ha participat tota la classe, i creiem que els ha servit primer de tot per fer un treball en grup i d'aquesta manera coneixes més tots els companys de la classe i trebalar de manera cooperativa i organitzar-se, i per altre costat, per poder resumir tots els continguts que surten en el Pla TAC de Centre, i ajudar-nos a entendre-ho d'una manera més lúdica.

Sessió del 28 de novembre

En la primera sessió després d'estar tres setmanes consecutives de pràctiques, a la classe de TIC, vam estar comentant diferents aspectes relacionats amb les TIC i les nostres escoles de pràctiques. Per tal de fer-ho més amè, i alhora treballar en grup, vam realitzar una activitat anomenada Philips 5x5, on havíem de col·locar-nos cinc grups de cinc persones cada grup, on havíem de resoldre cinc preguntes i disposàvem de cinc minuts per resoldre-les.  

Les preguntes que havíem de resoldre estaven enfocades amb el Pla TAC dels centres, i les nostres experiències a cadascuna de les escola dels participants de cada grup. 

La primera qüestió anava enfocada al tractament de les TIC a les escoles, quin ús se'n feia d'aquestes.

A nivell general vam observar que a les escoles tenen l'assignatura d'informàtica i tracten les TIC tant com a recurs com a contingut. Un aspecte a destacar de tots els grups en general ha sigut el fet que a moltes escoles tenen pissarra digital, però se'n fa un ús moderat, s'utilitza com un recurs més, i no basen la seva metodologia amb aquest recurs. 

En el meu grup en general, vaig observar que es feia un ús de les TIC com a contingut, i només en un cas, els alumnes utilitzaven la tablet com a eina de treball.

El segon apartat que vam treballar, van ser les barreres que es troben en el centre vers les noves tecnologies. Les barreres de primer ordre, són aquelles que estan relacionades amb problemes tecnològics, és a dir, que el centre no disposi de recursos suficients com per introduir les tecnologies a l'escola d'una manera més específica, i les barreres de segon ordre són aquelles que el problema està vinculat amb el professorat del centre, és a dir, que disposen de recursos, però el professorat creu, per la seva manera de pensar i treballar, que no s'han d'utilitzar com a metodologia principal a l'escola.

En el cas del nostre grup, pel que fa a les barreres de primer ordre, ens hem adonat que moltes escoles no disposen de suficients ordinador, no tenen n ordinador per nen o bé que l'aula d'informàtica no està sempre disponible, i alhora que no es troben mestres capaços de resoldre els diferents problemes que es troben amb les tecnologies.

Pel que fa a les barreres de segon ordre, ens hem adonat que hi ha centres suficientment equipats d'ordinadors i de noves tecnologies, però que una gran part del professorat no està disposat a fer-ho servir com a eina de treball, n'hi tampoc estan formats per saber-ho fer.

Finalment hem parlat dels continguts digitals als quals té accés l'escola. S'han vist diferents casos, com per exemple la utilització de les webquest, projectes de comarca, etc.

En el cas del nostre grup, a grans trets el que les escoles més utilitzen són materials de consulta ( youtube, CD's de llibres de text...), exercicis i activitats, sobretot el Jclic, i recursos per a la creació i treball intel·lectuals ( Word, Excel, Paint, etc).

En gairebé tots els grups s'ha parlat també de blocs, ja sigui bloc de centre, o bloc d'aula i blocs dels alumnes o dels mestres.

A sigut una activitat molts interessant, perquè basant-nos amb uns aspectes concrets de les noves tecnologies, hem pogut veure a trets generals l'ús que se'n fa a les escoles, i ens ha servit per relacionar molts aspectes treballats a classe, aplicats o no a les escoles. Alhora també ha sigut una manera d'apropar-nos a la realitat per veure que és el que ens trobarem en un futur a les escoles on treballem. 

Les pissarres digitals

El dimecres dia 26 d'Octubre, a classe, vam fer una primera ullada a les pissarres digitals. Era un tema que ens interessava a tots i totes, de cara a quan siguem futurs mestres, ja que a les escoles, cada vegada tenen més protagonisme.
L'altre dia, parlant amb una antiga mestre que havia tingut a primària, xerràvem sobre la formació dels mestres, i m'explicava que a l'escola van molt enderrerits amb les noves tecnologies. Tenen una pissarra digital que no saben utilitzar, i que ara per ara es té molt en compte, a la gent que domina sobre aquest tema.
A la sessió del passat dimecres, primer de tot ens van explicar com funionava la pissarra digital, vam fer referència a les pissarres interactives, com estava conectada, els usos que es fan, i seguidament vam mirar el programa del Smart notebook, i per grups ens vam posar a treballar per fer proves i descobrir per nosaltres mateixos la pissara digital. No va donar gaire temps per fer moltes coses, però tots vam tenir una bona experiència, i vam sortir amb ganes de seguir treballant i de descobrir més coses sobre les pissares digitals.

Connectvisme

Podem definir el connectivisme com un  una teoria de l'aprenentatge per a l'era digital que ha estat desenvolupada per George Siemens gràcies a les limitacions que es provaven en el conductisme, el cognitivisme i el constructivisme.

El connectivisme és la integració dels principis explorats per les teories del caos, xarxes neuronals, complexitat i acte-organització. 

El connectivisme és un tipus d'aprenentatge on l'alumne és el protagonista del seu aprenentatge i l'element clau d'aquest. És una manera de potenciar que els nostres alumnes estiguin actius i siguin persones crítiques i reflexives. L'aprenentatge és un procés que ocorre dins d'una àmplia gamma d'ambients que no estan necessàriament sota el control de l'individu. És per això que el coneixement pot residir fora de l'ésser humà.

És important, dins del connectivisme, destacar tres aprenentatges, com són el cognitivisme, elconstructivisme, i finalment el conductisme, i les seves principals característiques:

1- El cognitivisme

El cognitivisme és un corrent filosòfic que intenta reproduir el funcionament de la ment i aplicar els seus estats a la descripció del món, al mateix temps que nega l'escepticisme. 

L'aprenentatge no sempre es pot reduir al mecanicisme, i la personalitat. Afirmen que els cognitivistes usen el símil entre ordinador i cervell oblidant que és una metàfora, i que la ment, pel fer de ser dinàmica i conscient, escapa al determinisme d'un procés automàtic i capaç de ser predit per lleis científiques.

El coneixement es basa a través de la memòria, i s'ha de tenir en compte la memòria llarg i curt termini 

2- -El conductisme  

El comportament ha de ser l'únic objecte d'estudi de la psicologia, i per tant, els termes mentals no tenen cap interès per a determinar la conducta. Per tant el conductisme és una disciplina que s'interessa només pel comportament.

Es basa el seu ensenyament en l'estímul - resposta.

El seu autor principal va ser Watson

3- Constructivisme

El coneixement de totes les coses és un procés mental de l'individu, que es desenvolupa de manera interna conforme l'individu obté la informació i interactua amb el seu entorn.

Considera que l'apreciació i memorització de símbols no és realment coneixement. El constructivisme considera que el veritable coneixement de les coses és l'estructura mental individual generada de la interacció amb el mitjà.

Un cop analitzades aquestes tipologies d'aprenentatge penso que les TIC tenen un efecte molt important en el procés d'aprenentatfe dels nens i nenes ja que els ajuda a fer connexions entre el que saben i els nous coneixements i alhora també a construir el seu propi aprenentatge. Els alumnes poden treballar de manera autónoma i idependent, i el mestre no perd el seu rol de guia en el procés d'ensenyament - aprenentatge.

Per tal d'edinsar-nos una mica més sobre el tema del conectivisme, podem veure aquest vídeo on primerament es feia un repàs dels diversos aprenentatges i els principals autors de cadascún començant per pavlov i acabant per Lave. Podem observar també els diferents rols que adquireixen tant el professor com l'estudiant,i finalment realitzarem aquestes activitats.

Catalunya ha perdido 16.600 empleos del sector de la enseñanza en un año

El sector de la educación en Catalunya ha perdido 16.597 puestos de trabajo en el segundo trimestre de 2011 en comparación con el mismo periodo del año pasado, pasando de 200.028 empleados en junio de 2010 a 183.431 este año, lo que representa una reducción del 8,3%, según datos elaborados por CC.OO. a partir de la última Encuesta de Población Activa (EPA).

Según datos del sindicato recogidos por Europa Press, se trata de 16.597 profesionales del sector público y privado de las escuelas, desde profesores hasta personal de servicios y administración, por bajas, defunciones y renuncias, entre otros motivos.

Así, la educación es la actividad dentro del sector servicios en la que más se ha reducido el empleo, por delante de la mediación financiera, que cuenta con 13.500 trabajadores menos que hace un año, y de la venta y reparación de vehículos de motor, con 12.250 menos.

El ámbito de la educación que registra una mayor reducción de los empleados es la educación Primaria, que en junio de 2011 tenía 12.748 trabajadores menos que el año anterior, pasando de 72.469 a 59.721, lo que supone una reducción del 17,6%.

La educación Infantil ha perdido 2.851 empleados en el último año, aunque en términos relativos representa el mayor descenso de personal, con un 35,3% menos que en 2010, pasando de 8.075 en junio de 2010 a 5.224 en junio de 2011.

También pierden trabajadores otros ámbitos de la educación --cultural, deportiva, recreativa, escuelas de conducción--, con 3.292 empleados menos (-9,9%), y de actividades auxiliares a la educación, con 512 personas menos (-23,3%).

Sin embargo, la educación Secundaria y postobligatoria han aumentado sus plantillas en el último año, con 1.327 (+2,6%) y 1.479 (+4,6%) trabajadores más, respectivamente.

Activitats de Jclic

Una de les sessions de l'assignatura, la vam dedicar a coneixer programes on es realitzecin activitats on des de l'escola es fes un ús habitual. En aquest cas, vam coneixer el Jclic.
El JClic és la nova versió del programari lliure educatiu Clic, creat per Francesc Busquets i distribuït sota la llicència GPL.
El JClic està programat en Java i permet crear i executar activitats educatives, així com paquets que permeten relacionar-les entre sí.
Els professors i professores, poden crear activitats ells mateixos, per tal de treballar aspectes que s'han treballat a classe, i d'aquesta manera repassar el que s'ha fet, o bé, utilitzar-ho com a eina d'avaluació.
És un recurs que s'utilitza molt avui dia a les escoles, a qualsevol curs perquè es pot adecuar a qualsevol edat, i a qualsevol nivell.
A continuació, per provar aquest programa, i saber del que estem parlant, cilca sobre de la paraula següent:
Jclic

"Todos los niños pueden ser Einstein si los motivas bien"

Ocho hijos

¡Ocho hijos! Algo sabrá de crianza y educación este hombre: "A partir del cuarto hijo todo es fácil, pues entre ellos lo hacen todo: ponen la mesa, se hacen la cama, los mayores bañan a los pequeños...", me explica. Llega acompañado de su hija mayor (en la foto), "cuya inteligencia es normal, pero lee en 15 segundos una página de un libro". Alberca supo motivarla: "Los niños quieren leer desde los dos años... pero los frenan hasta los seis años. ¡Qué pena! Yo los incito, se sienten gratificados... y hoy leen mucho". Seguro que la chica ya ha leído Todos los niños pueden ser Einstein (Toromitico), libro en que Alberca aboga por el afecto en vez de la amenaza y la sanción para acabar con el fracaso escolar.

Todos los niños pueden ser Einstein?
Tus hijos pueden alcanzar cualquier logro intelectual.

Pero Einstein... ¡eso es picar muy alto!
Einstein fue carne de fracaso escolar hasta los 15 años. "Mortalmente lerdo", diagnosticó de él una profesora. "No está preparado para aprender, no llegará a nada", dijo otro.

¿Tan desastroso era?
Su propia madre decía que era retrasado mental. Hasta los nueve años no habló bien.

¿Qué le pasó para pasar a ser genial?
Lo que puede pasarle a cualquiera: motivación y método. Motivación: pese a haber suspendido, un profesor le invitó a asistir gratis a sus clases. Por primera vez, sintió que le valoraban, que creían en él. ¡Sintió cariño!

¿Asistió Einstein a esa clase?
Tuvo que irse a otra escuela. Pero allí un profesor de historia hizo lo que nadie antes: pedirle opinión sobre las cosas.

¿Esto motivó a Einstein?
Sí. Si sientes que confían en ti, ¡te creces, para ser merecedor!

¿Y qué es eso del método?
Usó el hemisferio derecho para resolver problemas del izquierdo. Visualizaba una solución, y su esposa le ayudaba a formularla matemáticamente. Pero era el hemisferio derecho, el intuitivo y creativo, el que resolvía, no el izquierdo, el matemático.

Yo lo pasé fatal con las matemáticas.
Tus profesores no valoraron el uso de tu hemisferio derecho: podrías haber acabado encontrando la solución, pero no te dieron tiempo. Todos los escolares pueden ser motivados y todos pueden triunfar.

Cada uno nace con su inteligencia...
El coeficiente de inteligencia es innato, permanece inalterable... y no sirve para nada. ¡Lo determinante es la motivación!

¿Cómo motiva usted a sus alumnos?
Les digo que todos pueden sacar un 10 conmigo. A partir de ahí, ¡un 5 les parece poco!

¿Tan fácil?
La escuela pone el foco en la sanción, fomenta el miedo al error. Debería ponerlo en el acierto. Y en la creatividad. Pregunté a mis alumnos: "De ocho caracoles de una cesta, salen tres, ¿cuántos quedan?".

Cinco, le dirían.
"Ocho –respondió uno–, porque han salido del caparazón, ¡pero no de la cesta!". ¡Es una respuesta que no debería ser penalizada!

Entre tanto, 30% de fracaso escolar.
Nuestra escuela parece reñida con la inteligencia. ¡Es imposible que haya un 30% de tontos! Desconfiamos de los alumnos, los educamos para evitar el fracaso y no para tener éxito. ¡Aprendamos a jugar al éxito!

¿A usted le funciona?
Desde 1993 sólo he tenido que suspender a dos alumnos. Me han reñido por aprobar tanto. ¿Por qué? ¿No está bien lograr estimular a los alumnos para que triunfen?

Pues aconseje a sus colegas profesores.
Sabed ser el jefe de la camada. Alguien a quien los alumnos quieran seguir. Que noten que tú les ayudarás a mejorar.

¿Algo más?
Sí: no olvidéis la grandeza de este oficio. Centraos en los por qué y para qué más que en los cómo. Y usad lo que hoy se sabe acerca del aprendizaje.
¿Qué se sabe?
Que somos animales emocionales, y que una simple mirada aprobatoria de un profesor... estimulará al alumno. ¡Sólo educa quien quiere a alguien! Si queréis a vuestros alumnos, educaréis. Si no, no.
Nada estimula más a un alumno que el afecto, me quiere decir.
Es así. Sonríe... y exige. Si tu hijo detecta que confías en él, querrá superarse. A los niños les atrae el reto, la heroicidad.
Los padres, ¿debemos ayudarles o no a hacer los deberes?
Si tu niño puede abrocharse el abrigo, no se lo abroches tú. Oriéntale en los deberes, pero dile que sabes que él los resolverá. Si se los resuelves tú, le enseñas a ser incapaz.
Si pudiera imponer una sola reforma escolar, ¿cuál sería?
Dedicaría toda la primaria a una sola y única cosa: ¡aprender bien a leer y escribir!
¿Y nada más?
¡Nada hay más decisivo! Si están bien avezados en la lectura, podrán estudiar lo que quieran: se abren la puerta a todos los conocimientos. Y cuantas más cosas aprendan leyendo, ¡más inteligentes serán!
¿No es al revés?
"El aprendizaje es experiencia, el resto es información", dijo Einstein. No aprendes cosas porque eres inteligente: aprender cosas te hace inteligente.
¿Y feliz?
Si de verdad eres inteligente, serás feliz.
¿Ah , sí?
La inteligencia consiste en resolver problemas, y el problema más difícil es ser feliz.
¿Puedo enseñarles a mis hijos cómo vivir felices?
Enséñales a superar obstáculos. A ver lo extraordinario en lo ordinario. A que todo acto tiene consecuencias. Y a amar de verdad.
¿Cómo se ama de verdad?
Sin esperar nada a cambio. Nada reporta tanta felicidad como hacer feliz al otro sin que siquiera se entere.
¿Haciendo eso nuestros hijos sean inteligentes y felices?
Dependerán menos de los azares y serán capaces de lo que se propongan. Y lo inteligente podría ser proponerse no estudiar una carrera.

PLE personal

PLE

Primer de tot, per poder parlar del PLE, haurem de saber el que vol dir. Entenem per PLE, l'entorn personal d'aprenentatge, en anglés: Personal Learning Environment.

Un PLE és un sistema de referències i continguts, que faciliten l'aprenentatge individual, en el dia a dia. Aquest sistema permet als estudiants a prendre control i consciència dels coneixements propis, i alhora permet gestionar el seu propi aprenentatge.

Aquesta gestió, el que permet és que cada estudiant es fixi els seus propis objectius, a gestionar el que vol aprendre i de la manera que vol fer-ho, i a comunicar-se amb altres persones i poder aprendre d'elles.

Per poder dur a terme aquest sistema, es fa mitjançant un conjunt d'eines, informacions, activitats, etc, que cada persona controla per tal d'aprendre. Alhora inclou també, les consultes, la recerca que fa cadascú, com també les relacions que s'estableixen entre la persona i la propia informació, i la relació entre una o varies persones.

Aquest PLE, està dividit en tres parts:

1)      Eines i estratègies de lecturaà fonts d’informació a les quals accedeixo que m’ofereixen la informació

2)      Eines i estratègies de reflexióà els entorns o serveis en els quals puc transformar la informació

3)      Eines i estratègies de relacióà entorns on em relaciono amb altres persones amb les quals aprenc