Pastissos personalitzats

Els millors pastissos per encàrrec. Visita la pàgina web i veuràs quina passada! Els pastissos al teu gust, personalitzats.

http://undolcpadepessic.blogspot.com.es/

http://undolcpadepessic.blogspot.com.es/

El examen, por el WhatsApp

Las chuletas ya son 2.0. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)detectó hace unos días una copia masiva en un examen gracias al WhatsApp. A través de esta aplicación para móvil, los alumnos recibían las respuestas. Los afectados serían unos 16 alumnos de segundo curso de la Escuela de Ingeniería Industrial de Barcelona (ETSEIB). La universidad ya ha sancionado a los alumnos, suspendiéndoles la materia.

El fraude lo detectaron los propios alumnos de la UPC, durante el examen de la asignatura de Electromagnetismo que realizaron el pasado 30 de enero. Los estudiantes encontraron sospechoso que dos compañeros salieran del examen nada más empezar la prueba, cuando habitualmente por norma no se puede abandonar el aula hasta pasados 20 minutos, según avanzó ayer La Vanguardia. Los resultados obtenidos por ciertos alumnos también despertaron las suspicacias del profesor. Finalmente la escuela decidió abrió una investigación e interrogó a los estudiantes. Según su confesión, los dos intrusos salieron del aula con las preguntas y las pasaron al profesor de una academia. El docente resolvió el examen y pasó las respuestas a través de un grupo de WhatsApp, formado por clientes de esta academia.

Se trata de la Academia Sol, especializada en dar clases de refuerzo a estudiantes de carreras técnicas y científicas, y que cuenta con dos centros en Barcelona y uno en Terrassa. La UPC ha presentado una denuncia ante la fiscalía contra la academia por promover este fraude.

José Castillo, director de la Academia Sol niega rotundamente las acusaciones de la UPC, pero admite que no han realizado ninguna investigación interna en el centro. Castillo achaca la denuncia a “una caza de brujas”. “Las universidades nos ven como competidores, porque complementamos la educación que ellos no ofrecen”, añade.

Desde la UPC aseguran que es la primera vez que se encuentran con un caso así y apuntan que se endurecerán las medidas de vigilancia. Barajan identificar a los alumnos a la entrada del examen y aunque el uso del móvil en el aula está prohibido, reconocen que el control es difícil. “¿Qué tenemos que hacer, registrar a los alumnos antes de empezar el examen?”, cuestiona el director del ETSEIB, Francesc Roure, quien recuerda que las chuletas siempre han existido y a pesar de la vigilancia de los profesores esta práctica nunca se ha conseguido eliminar al 100%.http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/03/06/catalunya/1362600374_089955.html

Uno de cada cuatro ‘sin techo’ tiene estudios universitarios

La depresión que sojuzga al país desde hace ya más de cinco años no ha disparado de forma significativa el número de personas que duermen en las calles de Madrid, probablemente porque la red familiar evita la quiebra no solo económica sino fundamentalmente psicológica que ello supone, pero sí ha puesto al límite la capacidad de los recursos municipales para sostener a estas personas un paso antes de esa caída, y ayudar además a reinsertar en la sociedad a quienes lo han perdido prácticamente todo. La alcaldesa, Ana Botella (PP), ha presentado esta mañana el avance del estudio realizado con ayuda de profesores universitarios y cientos de voluntarios para radiografiar el abismo de las personas sin hogar en la capital. Más allá de los números, tan anónimos como las víctimas, este análisis subraya la pérdida del trabajo como el gatillo más devastador, y muestra que casi una de cada cuatro personas que duermen en la calle poseen estudios universitarios.

Botella se ha comprometido a mantener la periodicidad de los recuentos, y a acabar en el plazo de cinco años con el problema de los sin techo, aunque sin aclarar cómo. A más corto plazo, intentará (tampoco ha explicado cómo) que la ayuda a los sin techo no se reduzca significativamente cuando acaba el invierno.

El Ayuntamiento de Madrid llevó a cabo el primer estudio de calado precisamente cuando Ana Botella era concejal de Asuntos Sociales y gobernaba la ciudad el ahora ministro de Justicia, Alberto Ruiz-Gallardón (PP). Lo hizo cuando nadie lo hacía en España y casi nadie en Europa, siguiendo el modelo de Nueva York, según la alcaldesa. En diciembre de 2006, se detectó a 621 personas durmiendo en la calle, y eso pese a que el país se encontraba en el pico de su prosperidad económica. En febrero de 2008, fueron 650; y prácticamente las mismas (651) en junio de ese mismo año. En marzo de 2009, fueron 553. Un año después, 596. Y hasta ahí llegaron los recuentos, probablemente porque la precariedad de las arcas municipales los convirtieron en prescindibles.

El año 2007 se cerró con una tasa de paro del 8,3%. 2008, con el 11,3%. 2009, con el 18%. 2010, con el 20,1%. 2011, con el 22,8%. En diciembre de ese año, el PP sustituyó al PSOE en en el palacio de La Moncloa, y Botella ocupó el puesto de Gallardón en el palacio de Cibeles. 2012 terminó con una tasa de paro del 26%. Una de las primeras decisiones de la nueva alcaldesa fue reanudar los recuentos. En la actualidad, el Ayuntamiento dedica 15 millones de euros a las personas sin hogar; pese a que la precariedad municipal no ha hecho sino incrementarse, Botella se ha comprometido hoy a mantener la dotación de su principal herramienta, el Samur Social.

Si el recuento de 2010 mostró que 596 personas dormían entonces en la calle, el realizado el pasado 13 de diciembre elevó esa cifra hasta 701. La encuesta se llevó a cabo bajo la dirección de sendos profesores de las universidades Complutense, Pontificia y UNED, y gracias a la colaboración de 915 voluntarios, que hicieron 531 entrevistas a lo largo de esa noche. Prácticamente siete de cada diez personas abordadas aceptaron responder a los voluntarios, una cifra similar a la de cualquier sondeo en la calle, según el profesor Pedro Cabrera, que ha presentado esta mañana el estudio. Según ha explicado, el incremento de 596 a 701 muestra que "la tendencia es ascendente pero dentro de parámetros similares".

El perfil de las personas que duermen en las calles de la capital es el que sigue: aproximadamente el 86% son hombres. Prácticamente la mitad del total, son extranjeros, aunque en el padrón municipal estos suponen solo el 15%. El número no ha aumentado, según Cabrera, porque muchos de ellos, al verse en la calle, se han vuelto a sus países de origen; es el caso sobre todo de los europeos del Este.

El 24% de las personas que duermen en la calle tienen estudios superiores; el 29%, educación secundaria; y el 48% primaria o inferior. El 37,5% están solteros, el 21% casados, el 17% separados, el 11% divorciados y el 10% ennoviados. Antes, la mayoría vivía en su casa (53%); el 13% en pensiones; y el 10% en pisos compartidos. Cabrera ha destacado que el 9% provenía de albergues o de la cárcel, por lo que "es importante conocer que está fallando y qué cortafuegos se pueden instalar para evitar la desinstitucionaliación de estas personas".

La mayoría (45%) pernocta en calles o plazas; el resto, bajo techados improvisados (15%), en parques (11%), cajeros (9%), comercios (2%) o vehículos (1%). Gran parte, en el distrito Centro (171 personas), porque es donde más gente pasa por las calles y más seguros y asistidos se sienten; también son muchos en Arganzuela (64), Moncloa-Aravaca (64) y Chamberí (63); y, en menor medida, en Salamanca (36) y Chamartín (35). En total, solo la mitad están empadronados, y tienen por tanto mayor posibilidad de asistencia social y sanitaria; según Cabrera, porque la capital atrae a personas sin hogar de otros lugares.

Prácticamente uno de cada cuatro lleva menos de cuatro meses durmiendo en la calle, lo que abre la puerta, según Cabrera, a "una intervención precoz y urgente". Por el contrario, el 54% lleva más de dos años sin techo. El 35% tiene entre 40 y 49 años; el 25%, entre 50 y 59 años; el 16%, entre 30 y 39 años; y el 14% entre 60 y 69 años. La media de edad ha pasado de 41 años en 2008 a 46 en 2012.

Respecto a los motivos de su situación, el 41% alega falta de trabajo, y el 19% falta de dinero. El 8% señala una ruptura afectiva, el 8% las drogas (incluido el alcohol), y el 7% la falta de papeles. Como fuente de ingresos, el 38% dice vivir de la mendicidad, y solo el 9% de trabajos o chapuzas varias; este último porcentaje ha disminuido notablemente respecto a recuentos anteriores, según Cabrera. En cuanto al uso de la red asistencial, el 27% acude a los comedores sociales; el 26% a pisos protegidos; y el 16% a roperos. El 18%, no aprovecha ninguno.

L'impacte social de la introducció de les TIC a l'escola

Des de fa uns anys, la societat està vivint molts
canvis. Hi trobem molts facots claus en aquests canvis de la societat, i un d'ells, que n'és molt important és Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, que estan provocant canvis profuns i a un ritme molt accelerat en tots els camps de la nostra vida. A nivell mundial, les noves tecnologies han fet possible que les comunicacions tingun un abast mundial amb uns costos molt reduits. Pel que fa en el cas de l'escola s'ha vist involucrada per aquests canvis, i les noves tecnologies, en pocs anys, han passat a tenir un paper molt important en les escoles.

L'educació té un paper fonamental a jugar, com per exemple proporcionar als ciutadants del futur, una educació que els permeti afrontar els reptes que la nova societat els plantejarà.

Hi ha tres elements claus en aquest canvi, associats a un abaratment molt alt en el seu cost: els xips, la fibra òptica i la digitalització. 

La tecnologia, actualment ens permet processar, emmagatzemar, recuperar i comunicar informació en qualsevol lloc i en qualsevol moment independenment de la distància i el temps. 

Tot això implica una nova manera de treballar, de viure, d'aprendre i d'accedir a la cultura. 

Per tant, l'escola té un paper molt important de cara a tots aquesta canvis. Des de l'escola podem guiar als nostres alumnes per un camí on puguin adaptar-se a la nova societat, als nous canvis, però d'una manera prudent, sense que es trobin amb un excés d'informació que els bloqueji, els s'aturi, i no els serveixi de res tota aquesta informació si no són capaços d'organitzar-la, sintetizar-la, triar-la, en comptes d'utilitzar aquestes Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació com a recurs perquè els nens i nenes siguin persones autònomes, crítiques, reflexives, tinguin un ventall més àmpla de recursos, estiguin més comunicats amb el món i àmpliin les seves mirades i pensaments.
Aquests canvis a l'escola, no només han de ser a nivell d'equipaments i infraestructures, sinó, un canvi de pensament, de filosofia i de metofologia, per part dels mestres i docents de les escoles.
És un canvi complicat i dur, però s'ha de fer amb paciència, ganes i molta volutat per afrontar els nous canvis.

Treball cooperatiu UDTIC

Des de l’assignatura se’ns va demanar la realització d’un treball cooparatiu, sobre un tema relacionat amb les TIC i amb l’educació però totalment lliure d’escollir.

El meu grup, que està format per la Paula Antonell, la Sara Garcia, i jo, i primerament vam fer una pluja d’idees que és la següents:

1.- Avantatges i inconvenients de les noves tecnologies a l’escola

2.- Les TIC com a eina educativa

3.- Les pissarres digitals

4.- Formació del professorat vers les noves tecnologies

5.- Llibres de text o llibres digitals?

6.- El rol del mestre vers les noves tecnologies

7.- El comportament dels nens davant les noves tecnologies

8.- Les metodologies de treball

9.- El treball col·Laboratiu en xarxa

10.- Els blocs com a recurs didactic.

Finalment ens vam decantar pel tema dels blocs, perquè era un tema que portàvem treballant molt de temps a la universitat i voliem aprofundir en els blocs en l’àmbit educatiu. Al mateix temps era un tema que podíem veure reflectit a les nostres escoles de pràctiques i podiem fer una bona pràctica sobre aquest tema. 

Ens vam adonar, però, fent l'índex del treball, que el tema era molt teòric i que havien d'intentar buscar una part més pràctica per tal que l'exposició fos una mica més lúdica. 
Les eines que vam utilitzar per al nostre treball cooperatiu, principalment va ser el google docs, per compartir el treball que estavem fent i que les tres participants del gruo puguessim col·laborar, el prezi, per realitzar entre totes les presentacions, i un que vam crear del facebook, per tal de poder comentar els aspectes més important, opinar i dialogar abans de posar-ho al treball. Per últim, utilitzavem el gmail per enviar-nos documents o pdf que havíem trobat, relacionats amb la temàtica del nostre treball. 
Tots aquests rescursos ens han servit per poder realitzar entre les tres el treball, fent cadascuna les seves aportacions, sense la necessitat d'estar, sempre que voliem fer el treball, totes juntes.  

Treball cooperatiu

Durant les 4 últimes sessions de l'assignatura, hem realitzat exposicions en grup per tal de transmetre de la millor manera possible als nostres companys, el treball en grups reduïts, que es va encetar fa uns mesos.

Les diferents temàtiques que s’han tractat al llarg de les quatre sessions són:  els EVEA, els projectes telemàtics cooperatius, el desenvolupament de les competències cognitives, les PDI (pissarres digitals interactives), l’aplicació de les TIC a l’educació inclusiva, les TIC en el Pla d’acollida, les TIC com a recurs per aprendre una llengua, EduCAT 2.0, openOffice, i recursos XTEC, els blocs educatius i finalment l’aprenentatge de les llengües amb la pissarra digital. 

Durant aquestes sessions he pogut observar molts recursos que podrem utilitzar com a futurs mestres. El que més m’ha agradat d’aquesta experiència ha sigut el fet de que la majoria de temàtiques estaven vinculades en l’àmbit educatiu, i que hem pogut veure, o no, a les nostres escoles de pràctiques, cosa que et permet vivenciar experiències, activitats que ens han permès entendre tots aquells conceptes treballats a classe.

Durant les diferents exposicions, s’han vist diferents programes que s’havien utilitzat anteriorment a classe, com per exemple el Prezi, el google docs, Jclic, els blocs, la pissarra digital, e-encuesta.com, entre d'altres. 


Des del meu punt de vista penso que han estat unes sessions molt profitoses ja que hem aprés nou temes que nosaltres no havíem treballat a fons, a partir de l'exposició i les activitats que ens feien realitzar els nostres companys de classe. 
Per poder començar aquest treball, primer de tot, havíem de fer una pluja d'idees sobre temes que ens resultessin interessant i que pugéssim treure-hi profit, i finalment fent una selecció i triant-ne un d'ells. A partir d'aqui, pensar el marc on voliem enfocar el tema, crear l'índex i a partir de la investigació, de la cerca, de l'experiència, de la pràctica, havíem d'aprofundir en un tema que nosaltres escollissim, interioritzar-lo per tal de poder transmetre'l a la resta de la classe.

Tot i que l’exposició ens resultés més difícil de fer ja que el grup no estava molt unit, i realment ens coneixem ben poc entre nosaltres, penso que a través de la participació, de la bona actitud, de les ganes d’aprendre, i de la capacitat d’escolta dels companys de classe, ha resultat més fàcil intentar transmetre tots els coneixements que hem aprés cada grup sobre la temàtica que ens tocava exposar, i tot això ha ajudat a que el resultat d'aquestes sessions per mi fos molt positiu.

Prezi

En una de les sessions de TIC, hem treballat una nova eina que s'anomena Prezi. 

Prezi és una apilació de presentación online, i una eina narrativa, que utilitza un sol llenç en comptes de diapostives tradicionals i separadas. Els textos, las imatges, i vídeos, están organitzats de manera ordenada. Dins del programan trobem diferents utilitats que et permet que totes les presentacions s’adaptin al gust de tothom. 

Les característiques principals d’aquesta eina són les següents:

1. -          Creació de textos instantanis.
2. -          Plantillas predeterminades
3. -          Pots insertar arxius multimèdia, com ara imatges, vídeos, etc.
4. -          Tens la possibilitat de convidar a altres usuaris en la teva presetnació.
5. -          Canvi de zooms delicats, nets i dinàmics.
6. -          Distribució I ocupació infinita dels objectes multimèdia.

Aquí trobem un exemple de presentació amb Prezi ( sobre els blocs) on podem veure com està organitzat, i les característiques que he esmentat anteriorment. 


Personalment penso que és una eina molt interessant en molts sentits ja que el fet que permeti que sigui una presentació compartida pel número d'usuaris que volguem, ens permet crear presentacions en grup on tothom pot aportar diferents aspectes sense la necessitat d'estar físicament junts en el mateix lloc per poder fer-la. Per altra banda, el fet de tenir plantilles determinades, que s'adequen als teus gustos o a la temàtica que treballis, et permet tenir una varietat molt àmplia de presentacions diferents.